El nostre govern ja fa anys que exclama no pujar impostos. Tanmateix, ni el rebut que rebem a casa nostra hi està d’acord, ni els responsables de gestionar-lo semblen enterar-se gaire de la pel·lícula.

Altres grups de la oposició també van reivindicar que tenim un dels IBIs més cars se Catalunya.
La resposta? Que mantenir el poble surt car.
Potser els 4M€ en obres preelectorals (que suposen aprox. uns 1.000€ per contribuent) hi tenen alguna cosa a veure.

El que dona veritablement coherència a un discurs polític és un control expert i responsable dels impostos.
Els impostos no són un càstic, són una contribució dels ciutadans que han de veure retornada en ajudes, serveis, infraestructures… Si els nostres ciutadans ho veuen com quelcom dolent, quelcom innecessari, significa que no els hi ho estem explicant bé, o que els estem enrredant. O ambdues.
Una fiscalitat entesa és una fiscalitat admesa.