Pocs temes a l’Ametlla han generat tanta inquietud darrerament com les batudes de caça del senglar, que enguany s’haurien realitzat al nostre municipi cada dissabte des del febrer fins l’abril. Tot un rècord, tenint en compte que són cinc dissabtes consecutius de caça al nostre terme municipal, que va ser declarat  zona de seguretat a efectes cinegètics des del 12/8/2008.

La gran sort de viure a l’Ametlla és gaudir de l’entorn natural que ens envolta. Molta gent aprofita el cap de setmana per fer caminades per la muntanya, en bicicleta, amb els gossos, fer exercici… Malauradament, massa sovint s’ha d’anar consultant el calendari i no fer plans si no es vol entrar en zona armada. També hi ha un bon nombre de veïns que sovint tenen la zona de guerra a la porta de casa seva, havent-se de tancar a l’interior de les cases. En general, hi ha rebuig a aquest mètode de control de fauna salvatge per diferents motius, fet que fa que el problema s’hagi d’afrontar de forma urgent.

Durant els darrers anys, precisament a instàncies dels caçadors, s’ha encreuat el porc senglar amb el porc vietnamita, de manera que, al tenir aquesta darrera espècie una capacitat reproductora major, ha provocat que el resultat d’aquest encreuament hagi resultat en una superpoblació de senglars als nostres boscos.

A més, és evident que la construcció d’urbanitzacions i barris sense planejament previ en entorns naturals, sense tenir en compte el desequilibri que generen en l’ecosistema ni la possible interacció amb aquest entorn natural, ha fet que la convivència dels humans i el seu entorn urbà amb espècies salvatges com el senglar sigui complicada i sovint es generin problemes, tot i ser un animal que no és perillós.

Davant de tot això, cal corregir aquestes conseqüències tan negatives causades per un desenvolupament irresponsable, i l’administració local ha de tenir un paper clar a l’hora de la regulació dels desequilibris poblacionals d’espècies salvatges que generen incidents amb els humans, però sobretot, i més important, que generen una greu amenaça a l’equilibri de l’ecosistema dels espais naturals del nostre poble.

Però són realment efectives les batudes? La resposta és rotundament no, malgrat sigui la solució fàcil i tranquilitzadora que s’està actuant d’alguna manera. Així i tot, intentar solucionar-ho a cop d’escopeta és no afrontar la qüestió i contribueix a consolidar una opció poc ètica que només magnifica el problema.

Algunes dades i multitud d’estudis fets ens ajudaran a entendre el perquè. A l’Ametlla, normalment maten en cada batuda entre 2 i 6 senglars. Rarament s’arriba a la desena. La situació no varia gran cosa, ja que la proporció amb el nombre total d’exemplars és insignificant, i s’acaba provocant un efecte contrari al desitjat, ja que els animals supervivents fugen a zones més densament poblades on se senten més segurs, i s’acomoden perquè poden trobar aliment més fàcilment. També hi ha estudis que apunten a que l’eliminació dels exemplars més grans -els adults dominants, més lents- provoca l’efecte dispersió de les famílies i augmenta la reproducció en els animals més joves. I què passa després? Que les  batudes no només no funcionen a mitjà i a llarg termini. La Generalitat de Catalunya, en el seu seguiment del porc senglar a través de la caça al llarg de 20 anys, ha observat que la població de senglars no ha fet més que augmentar tot i la ferma aposta per la caça com a “mètode més efectiu” per a regular-ne la població. La caça provoca un efecte pervers, un cercle viciós: on més es caça, més observacions de porcs es produeixen per part de la població a causa de l’efecte refugi cap a zones urbanes. Aquest efecte, a més, es veu magnificat quan comencen els períodes de caça, quan es produeix un increment en els accidents de trànsit degut a la dispersió de la població dels senglars. Amb tots aquests fenòmens la població té la sensació que hi ha molts senglars. I això ho aprofita l’administració per a promocionar la caça de nou i tornem a començar amb més batudes. Cal tenir en compte que la tramitació de llicències de caça, que fins i tot menors d’edat poden aconseguir, és un bon negoci per a la Generalitat.

Aquest cercle viciós no acaba mai, i de fet no s’acabarà mai si no hi posem fre apostant per mesures pacífiques i que fomentin la convivència entre la fauna salvatge i la població. Aquesta vía és l’unica possible per a fer front el gran repte que tenim enfront el canvi climàtic on la preservació de la biodiversitat i la seva protecció hi jugarà un paper clau.

Però tot i que els estudis de caire animalista i amb base científica ja serien suficients per a argumentar una ferma oposició a la caça, no podem menystenir el dret a l’espai públic i a poder gaudir de l’entorn natural de totes les ciutadanes i ciutadans de l’Ametlla. Obrir períodes de caça significa tancar zones del poble per a un grup reduït de persones que practiquen una activitat armada en nom de l’administració mancada dels valors pacífics i ètics que aquesta hauria de promulgar.

Volem ser un poble respectuós, valent, solidari i capdavanter en iniciatives contra el canvi climàtic, amables amb el ciutadà i l’entorn. Els ciutadans van votar renovació i canvi. Per això, volem que l’Ajuntament treballi de forma seriosa per explorar totes les opcions que tenim a l’abast, i perquè no, liderar un nou conveni intermunicipal, en la línia del Decret Legislatiu 2/2008 publicat al DOGC sobre l’obligació de les Administracions públiques en la utilització de mètodes ètics en control de plagues.

Per tot això, i reclamant l’aplicació del pacte de govern signat per Ametlla’t, ERC i l’Ametlla En Comú Podem, que recollia els següents punts:

L’Ametlla és una zona protegida de caça per proximitat d’habitatges a les zones boscoses del municipi. Amb les darreres batudes, l’únic que s’ha aconseguit és desplaçar-los cap a les zones més habitades del poble, on se senten més segurs, aguditzant molt més la problemàtica.

Considerarem les sensibilitats de tots els veïns i posarem en marxa noves opcions de control de fauna salvatge en zones habitades.

L’Agrupació d’Electors Ametlla’t proposa al ple de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès l’adopció dels següents acords:

PRIMER: Reafirmem la declaració del municipi de l’Ametlla del Vallès com a zona de seguretat. L’Ametlla ha de ser un municipi lliure de caça, on aquesta pràctica no hi tingui cabuda de cap manera, ni com a pràctica habitual ni amb batudes autoritzades puntualment. Considerem que la caça és una mesura no ètica que, a més de no contribuir a l’equilibri de l’ecosistema sinó al contrari, atempta directament contra el dret a l’espai públic de les persones al limitar la possibilitat de gaudir dels espais naturals del poble en períodes de batudes de caça.

SEGON: Instem al Govern Municipal, i en especial a la Regidora de Medi Ambient, a no signar cap conveni intermunicipal en el qual la caça es contempli com una forma de regulació de la població de qualsevol espècie salvatge. 

TERCER: Per tal d’aconseguir una regulació de la població de la fauna salvatge dins el terme municipal de l’Ametlla del Vallès, el Govern Municipal només contemplarà mètodes ètics de controls de fauna, que prevaldran sobre la resta d’actuacions.

QUART: Instem al Govern Municipal, i en especial a la Regidora de Medi Ambient, a iniciar contactes amb altres administracions, així com amb ajuntaments de municipis propers, per tal d’establir i liderar un conveni intermunicipal pioner que, seguint les recomanacions d’estudis realitzats per professionals i entitats especialitzades en la matèria, impulsi les mesures pertinents per tal de regular la població de fauna salvatge contemplant només mètodes ètics i en cap cas la caça. 

CINQUÈ: Instem al Govern Municipal, i en especial a la Regidora de Medi Ambient, a tenir en compte l’entorn natural i la possible presència d’espècies salvatges en emplaçaments propers, a l’hora d’elaborar les polítiques de gestió de residus, sobretot en la col·locació dels contenidors i la freqüència de recollida d’escombraries, per tal d’evitar un excés de residus que atregui la presència d’espècies salvatges. 

SISÈ: Es prendran les mesures necessàries per a garantir la convivència pacífica entre la població i la fauna salvatge entre les que es contemplen per a fi d’impedir la penetració de la fauna cap un hort o jardí privat: vallats, filats elèctrics, repel·lents tan olfactius com gustatius… 

SETÈ: Pel que fa a les carreteres: es senyalitzaran les zones de pas de fauna a les zones on no es pugui actuar, en la mesura del possible es fomentaran les construccions de ponts verds o passos subterranis de fauna per evitar accidents. 

VUITÈ: Per a l’aplicació dels punts anteriors, instem al Govern Municipal, i en especial al Regidor d’Urbanisme i Obra Pública, a elaborar un pla per tal de garantir que les zones urbanes del poble no siguin un impediment en els moviments de les espècies salvatges, garantint així que es construeixen els passos adequats per tal que no es vegin abocats a travessar carrers i carreteres.

NOVÈ: Pel que fa a la presència reiterada de porcs en zones urbanes, es proposa la anestesia de l’individu i la seva posterior alliberació en zones llunyanes del nucli urbà. Aquesta mesura és com a últim recurs i amb una alta reiteració de individu/individus que visquessin molt a prop del centre i que provoquin problemes d’ordre públic i sempre en casos molt excepcionals.

DESÈ: Instem al Govern Municipal, i en especial a la Regidora de Comunicació, a fomentar la conscienciació ciutadana com a eina necessària per la convivència amb la fauna, mitjançant diversos mecanismes com campanyes específiques, xerrades, xerrades i tallers a les escoles, etc. Cal prendre consciència de la realitat en la qual vivim, i cal conèixer quines espècies ens envolten, desmitificar-les i aprendre a viure amb elles.