Select Page

Provinent de Barcelona fa 25 anys, en Pere Marieges té 57 anys i és pare de família amb tres fills i dos néts.

Arquitecte municipal de l’Ajuntament durant 10 anys, va ser regidor d’Obres Públiques i Urbanisme la legislatura 2003-2007, formant part de l’equip de govern encapçalat per l’alcalde socialista Jordi Pousa.

A les passades eleccions municipals va encapçalar la candidatura d’Ametlla’t amb Esquerra Republicana de Catalunya, esdevenint cap de l’oposició.

1.- Després de vuit anys allunyat de la política municipal, què el va empènyer a tornar-s’hi a involucrar, aquesta vegada encapçalant la llista d’Ametlla’t amb ERC?

Doncs mira, un plegat de circumstàncies, amics que m’ho van proposar, la possibilitat de participar des de l’Ajuntament en la formació d’un nou país, i principalment, poder participar altre vegada en la construcció d’aquesta estimada Ametlla, d’una nova Ametlla capaç de convertir-se en un lloc de referència, tant a nivell social com a nivell urbà.

2.- I del seu viatge del PSC a ERC, què ens en pot dir?

Vaig gaudir ajudant als companys i amics del PSC a fer una Ametlla millor, m’ho vaig passar molt bé, varem treballar molt, però ja no em vaig presentar a la segona legislatura, diferència de parers, coalicions que m’incomodaven, no ho se, ja ha passat, i ara amb ERC, potser perquè ara m’hi sento més identificat.

Haig de dir-te que no milito ni he militat en cap dels dos partits, i també que em sento orgullós d’haver participat en el govern d’en Jordi Pousa, però penso que ara és el temps d’Esquerra, per cert un gran partit, que ens ha ajudat i tractat d’una manera exquisida, respectant els parers d’Ametlla’t en tot moment, sense imposicions, sense condicions, son una gent excel·lent, bona gent i gent molt bona.

I així comença tot, amb l’objectiu de muntar una llista d’independents, AMETLLA´T, que recolzada per ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, es presentava per primera vegada a les eleccions municipals.

3.- A què respon el nom d'”Ametlla’t”?

Aquest nom respon a la nostre manera de fer, participativa, on tothom te opinió, te veu i té vot.

Pensa que el mes de gener passat, érem dos o tres, amb en Jaume i la Muntsa varem començar a formar una llista, vam parlar amb molta, molta gent, fins que varem aconseguir un grup de gent fantàstica, que d’una manera lliure i ràpida es va convertir amb un equip eficient, per finalment esdevenir un grup d’amics. Ha estat un procés, que per ell sol, ja ha valgut la pena de ser-hi.

En principi en Quim, va proposar dir-nos Ametlla Amarganta, saps de la cançó “…ametlla amarganta pinyol madur…”, nom que a mi personalment, m’agradava molt per el seu to una mica irreverent, però el seny es va imposar, i molt encertadament ara ens diem ametlla’t , definitivament. Marca registrada.

Ametlla’t vol dir una acció, a modus acadèmic, que vol ser útil, mostrar o prendre interès per el seu poble i el seu país, per l’Ametlla, per Catalunya.

Ametlla’t és una crida, catalana i d’esquerres, és una crida a la participació ciutadana per el desenvolupament d’un nou model de municipi, més just i més sostenible.

Una crida nova i neta, fresca i jove, plena d’il·lusió, una crida a fer les coses d’una altre manera, de la manera que tots plegats diguem, una crida a la cultura, a la joventut, a la llibertat, a la solidaritat, i al benestar social.

Volem liderar la confecció d’un nou model de municipi en una nova Catalunya, lliure i independent.

ametlla’t en definitiva, som tots, un grup obert, sense carnets, obert a tothom que i vulgui participar, obert a totes les idees que combreguin o no combreguin amb els nostres principis, precisament per això, per el debat, i d’aquest debat pugui sortir-ne una idea final pel benefici del nostre poble.

4.- Ametlla’t amb ERC va obtenir 886 vots, que es tradueixen en 4 regidors. Els resultats esperats?

No ho sé. Nosaltres anàvem a guanyar, i és clar que no ho vam aconseguir, però cal considerar el resultat en sí mateix, amb les seves pròpies circumstàncies, i aquest és prou bo, diria fins i tot que és un èxit. Pensa que ens hi posàvem tot just el febrer i el maig eren les eleccions, vam fer feina i la varem fer bé, ens ho vam passar bé i varem tindre una bona resposta.

Que més podíem esperar?, ara el repte és no decebre les expectatives que els nostre votants hagin pogut dipositar en el nostre grup, i creu-me que ens ho treballem.

Esperem estar a l’alçada, 886 vots, son 886 persones que ens han donat la seva confiança, ens podem sentir orgullosos.

5.-  Ha canviat gaire la política municipal en aquests vuit anys?

Molt, molt ha canviat, i malauradament a la baixa.

Conec les maneres d’ara fa vuit anys, eren maneres de progrés, de modernitat, i es va aconseguir un nivell en la discussió política prou acceptable, eren, bones maneres, justes i democràtiques, en els plens, s’argumentaven les decisions, sense exclusions.

Avui, sembla que hem tornat a les maneres antigues, un alcalde que ho manega tot, sense cap tipus de participació, sense una acció política que ens porti cap algun lloc, anar fent, sense cap model on arribar. Jo , i amb tot el respecte a la figura de l’alcalde, ho veig així.

6.- Per què no va prosperar un pacte de govern entre Ametlla’t amb ERC i CiU? L’alcalde va dir a l’entrevista del Diari de l’Ametlla del mes de novembre que vostès no es van arribar a definir…

T’explicaré el que va passar, perquè n’he sentit forces versions.

Convergència, al guanyar, va proposar de manera immediata al Francesc, del SI, formar un govern per disposar de la majoria absoluta. En Francesc va dir que no, per les raons que siguin, ara no venen al cas, i posteriorment Convergència va començar una roda d’entrevistes amb els demès grups.

Quan ens va tocar a nosaltres, vaig anar-hi, però no em van fer una proposta clara i seriosa per formar equip de govern, senzillament em varen cridar per parlar, penso que per guardar les formes, però sense cap intenció de formar govern.

Jo, els hi vaig proposar que governessin en minoria, ja que eren el partit més votat, i que nosaltres hi participaríem amb una oposició lleial i constructiva.

Poc desprès es va produir una reunió amb tots els grups “d’esquerres”, és a dir entre nosaltres, Ametlla en comú, el SI i els socialistes, ho recordo clarament, a Can Camp, en la qual es va sospesar la possibilitat de la formació de govern ja que disposàvem d’una majoria.

En Jaume d’Ametlla en comú, parlava de la possibilitat de que el seu grup ens votes en la investidura sense més condicions, i en Baldo dels Socialistes proposava la formació d’aquest govern multipartit amb la participació de tots.

En Francesc no hi estava d’acord, argumentava que havia de governar, en minoria, la llista més votada, i nosaltres, ametlla’t amb ERC, també estàvem per aquest argument.

Bé, va faltar temps, perquè en Baldo i l’Andreu, es posessin d’acord per la obtenció d’aquesta majoria absoluta, i formessin equip de govern, d’una manera legítima però lletja, molt lletja.

A hores d’ara, encara no coneixem les condicions del pacte, però és obvi, que s’ajusten a les cadires corresponents, i veient les maneres de Convergència, sabem del cert que hagués estat del tot impossible governar amb ells, i no per les persones, que son bona gent, sinó per les seves maneres, maneres que en definitiva ens distancien molt, però molt.

He sentit dir, que quan als convergents se’ls hi ha preguntat perquè no governàvem plegats, s’ha dit que nosaltres havíem posat unes condicions inacceptables. Ja veus, ni tant sols varem considerar-ne la possibilitat.

Acabo pensant, que les majories absolutes no son bones, no van bé.

7.- Pel que hem pogut veure als plens, vostè no és un portaveu del seu grup a l’ús, sinó que els 4 regidors que l’integren es reparteixen les intervencions, i fins i tot han arribat a votar diferent.

Aquesta fórmula és l’exemple més clar de les nostres maneres.

Bé, en tota proposta política hi ha dues vessants, el propi programa, és a dir l’objectiu polític que és vol desenvolupar, i alhora, la manera de fer-ho.

El “jo” s’ha acabat, parlem i parlarem sempre del “nosaltres”, és a dir una manera participativa d’entendre la política, en llibertat, on cada regidor, des del seu convenciment, actuï i voti atenent a la seva consciència, en llibertat.

Nosaltres no creiem en la disciplina de vot, creiem en el convenciment, creiem en les persones, és a dir, creiem en les llistes obertes, i intentem actuar en conseqüència i d’una manera coherent.

És obvi, que el grup es basa en uns valors compartits per tots, però en el moment últim, cada regidor actuarà com cregui que ha d’actuar, en la seva llibertat, i penso que d’aquesta manera es dignifica la responsabilitat del regidor, la seva implicació, i en definitiva la seva cadira, espai poc respectat últimament.

Creiem fermament amb la democràcia i en la llibertat, creiem que no tots podem tenir el mateix punt de vista, la mateixa opinió.

Si mai arribem a governar, ho farem entre tots, entre els tretze regidors, tots hi estaran convidats, des d’una taula rodona, sense capçaleres, amb una participació total de la ciutadania en la presa de les decisions més importants.

Amb nosaltres s’acaba, la figura de l’alcalde com a figura de poder, que pot fer i desfer al seu criteri: creiem que l’equip, el plenari, la participació ciutadana, son els protagonistes d’una manera de fer que inclou totes les opinions, que inclou a tothom.

Va ser curiós, que en la primera votació vam reclamar el vot personal per a cada regidor, practica la qual se’ns volia negar, ja que amb anterioritat tant sols votava el cap de llista.

Al final, a contracor perquè ho deia el reglament, ho varen haver d’acceptar.

8.- Quin és el paper que creu que ha de jugar l’oposició de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès?

Abans de res, penso que està bé passar per la oposició abans de governar. S’agafa experiència, es consolida el model, i sobre tot, s’aprèn ràpidament el que no s’ha de fer.

El paper de la oposició, entenc que és el de equilibrar al govern de l’ajuntament, a contrapesar la majoria absoluta, a voltes amb la crítica, a voltes amb la col·laboració.

És a dir, representa a la teòrica minoria, que no forma part del govern.

Ara bé, i en el nostre cas, on tota la oposició, coincideix en molts objectius polítics, així com amb la manera de desenvolupar-los, disposa d’una representació prou important dels vots de la gent de l’Ametlla. Si no m’equivoco, sumats els vots de la oposició 1.630, superen als vots de l’equip de govern, que sumen un total de 1.543. Es així.

Cal reflexionar-hi, ja que aquesta majoria absoluta, no es coherent en la seva representació, i ens trobaríem amb una oposició en “minoria absoluta”.

En qualsevol cas és legítima la coalició per formar govern, però alhora és artificial, donant-se casos en els que el grup socialista en l’actual legislatura ha votat a favor d’acords que, estan a la oposició en l’anterior legislatura, i va votar en contra. Cap problema.

En la nostre tasca d’oposició, ens preparem els arguments de cada acord, els debati’m en el grup i finalment els exposem en el Ple.

Cal dir que la tasca és difícil, ja que l’equip de govern ens facilita la informació amb el mínim temps legal, és a dir es realitza una comissió informativa els dimecres, on els tècnics de l’Ajuntament expliquen la informació sense cap argument polític, la qual se’ns lliure el divendres, així que tenim tres o quatre dies per a la seva preparació per el plenari del següent dimecres.

Recordo que en l’entrevista que li vareu fer a l’Alcalde en diaris anteriors deia que ens mantenia les portes obertes de l’Ajuntament per facilitar-nos la feina, però que no podia anar darrera nostre, que havíem de ser nosaltres els que havíem de demanar la informació que necessitéssim. En aquest sentit tant sols dir que tenim instàncies sol·licitant informació, des del setembre, i hores d’ara encara no disposem d’una resposta.

9.- Respecte el que creu i el que és, hi ha gaire distància, doncs?

Molta, molta distància, veuràs, i en primer lloc voldria assenyalar que els hi costa molt separar el que és polític del que és personal.

Cal, i li he dit a l’Andreu repetides vegades, amb tot el respecte i l’educació necessaris, poder argumentar sense que es prengui la qüestió d’una manera personal, sense susceptibilitats, amb professionalitat.

És evident que els nostres punts de vista s’han de defensar, però no s’ho han de prendre com si els fessis un lleig. Entenc que tots els que ens troben asseguts a la taula del plenari, som representants de gent diversa i de maneres de pensar molt diferents, i per tant hem d’enraonar, sense por a ferir susceptibilitats, senzillament, un debat, una discussió política, i desprès tant amics. Això els hi costa, sembla que hauries de dir amén a tot.

A part d’això, i el que dic ara ho considero greu, penso que les coses no s’estan fent com caldria, en particular en les maneres de l’equip de Govern.

Si visualitzeu els plens en les diferents gravacions, podreu advertir que en cada proposta d’acord, el secretari llegeix la proposta, i de manera immediata l’alcalde dona la paraula als grups de la oposició, sense que es realitzi una mínima presentació per part del regidor corresponent, sense cap argumentació política, sense cap intenció de defensar el propi  acord i de convèncer a la resta de regidors.

I és més, quan acabem les diferents argumentacions, no es contradiu el que exposem, es passa directament a la votació, i com que disposen d’una majoria absoluta, s’acorda finalment el que proposen.

Jo entenc que aquesta manera d’actuar, és una manca de respecte, cap a la resta de regidors, i en definitiva cap a la resta de ciutadans, els que ens han votat i els que no.

El ple és la taula en la qual es visualitza la tasca política, d’uns i altres, però han suprimit el debat, rebaixant el nivell de la discussió política a nivells inacceptables.

De l’equip de govern, i amb les excepcions corresponents, tant sols parla l’alcalde, mentre que de la resta de regidors de la oposició pràcticament hi intervenim tots. Penso que es queda molta tinta al tinter, doncs hi ha regidors i regidores que formen part de l’equip de govern que amb les seves intervencions podrien elevar el nivell del debat polític, que en l’actualitat queda en les paraules úniques del nostre alcalde.

Poder si que aquest és el reglament però per això s’ha de canviar, proposta que hem fet i s’ha denegat. Per cert va ser un moment força trist, veure el nostre company regidor, en Marçal, defensant la proposta de modificació del reglament, en el qual es demanava una millora de les condicions per el desenvolupament de les sessions plenàries, en definitiva un clam agònic en defensa d’unes maneres més demòcrates, per al final, sense cap argument, sense cap debat ni cap discussió, es denegués de manera automàtica.

Això només té un mom: exclusió, exclusió dels regidors de la oposició, i de la majoria de vots que representen. Així anem.

10.- Com valora l’acció de govern els primers mesos de legislatura?

Ens fa l’efecte, que avui, l’actual Govern, malgrat la seva bona voluntat, no és conscient del que està succeint, o bé que no disposen d’un model per a fer-hi front.

L’acció política i administrativa d’aquest principi de legislatura, amb les excepcions corresponents, ha estat molt barroera, s’ha destinat bàsicament a reparar totes les irregularitats realitzades en l’anterior legislatura, és a dir, en els mesos anteriors a les últimes eleccions.

Irregularitats administratives, tals com haver realitzat obres sense els tràmits i projecte corresponents, sense les seves previsions econòmiques, actuacions les quals havien deixat moltes factures als calaixos de l’ajuntament sense liquidar.

L’equip de govern ha de pensar que gestiona els cèntims de tots els ciutadans, i que no pot, de cap de les maneres, anar realitzant actuacions a la discreció de l’alcalde de torn, sense els tràmits administratius reglamentaris.

Així hem assistit atònits a l’aprovació de modificacions de crèdits, projecte modificats i complementaris, actuacions les quals, no s’havien realitzat amb els procediments normalitzats ni amb les garanties que exigeix l’administració per aquest tipus d’actuacions.

Nosaltres, com la resta de grups polítics, ens hi varem oposar, varem argumentar, inclòs varem proposar alternatives, però no es va donar cap, però cap argument polític per a la seva aprovació, augmentant el deute del nostre ajuntament d’una manera substancial.

No vull pensar que hauria passat en el cas de que l’equip de govern no haguessin estat ells ?

Així doncs no és una bona valoració, espero que canviï en el futur, perquè estem tips de fiscalitzar aquests processos administratius, que hi son, i s’han de complir, agradin o no agradin, i nosaltres ens hem de dedicar a una oposició constructiva, aportant les nostres idees, complementant en lo possible el desenvolupament del municipi, però em temo molt, que la cosa no anirà per aquí.

En qualsevol cas, seguirem treballant, i seguirem donant la nostre opinió, i els nostres arguments, i si ens fan callar, com diu la cançó, farem del nostre silenci, paraules.

11.- En el darrer Ple extraordinari Ametlla’t amb ERC es va abstenir en l’aprovació inicial del Pressupost de 2016? Per què?

Tal com he dit anteriorment, cap argument polític en la seva presentació, tant sols una lectura per part de l’interventor en la comissió informativa, de l’índex del pressupost, és a dir un manual per la comprensió del pressupost, i una explicació o presentació genèrica per part de la regidoria d’hisenda en el propi ple. Res més, ni explicacions de cada regidoria del perquè de les diferents partides, comparatives amb altres anys, res de res, tant sols, aquí ho teniu, us agradi o no, nosaltres anem per aquí. No, no son els nostres pressupostos.

Val a dir, que el document dels pressupostos des d’un punt de vista tècnic era correcte, és a dir , hi havia el que hi havia d’haver.

Entenc però, que la seva aprovació és un tema important, prou important per el seu debat, per a fer-los d’una manera participativa, doncs al final, ha de ser l’eina capaç de permetre el desenvolupament d’un objectiu polític.

També vull dir, que anàvem a votar en contra, però que en el desenvolupament del Ple varem detectar un tímid intent per a la seva presentació, una presentació molt generalista i poc específica, ja que no es va entrar en el fons politics dels pressupostos aprovats.

Aquest gest, va decantar el canvi del nostre vot, del no a l’abstenció.

Que et puc dir?, l’acció de l’equip de govern és un anar fent, qui dia passa any empeny, però no aconsegueixo esbrinar quin és el model de l’equip de govern per a l’Ametlla, i molt en temo que no n’hi hagi.

12.- Quin és el seu ideal de poble?

El meu ideal de poble, el nostre, és un somni, però el que és més important és, que aquest ideal que tenim estigui participat per tots els seus habitants.

De d’aquest punt de partida i intentant sintetitzar, deixem  posar davant de tot un imperatiu, un condicionant, un principi general: la sostenibilitat.

Nosaltres, ametlla’t amb Esquerra Republicana disposem d’un model, el nostre, el qual ha de ser debatut amb la resta de la ciutadania.

Proposem desenvolupar un model de poble integrador que, prenent com a eix vertebrador el centre urbà i la interacció amb els barris, dinamitzi i fomenti la vida social i comercial, serveixi d’espai de trobada i arrelament de les persones i desenvolupi la identitat i el caràcter propi del municipi.

Pel que fa a l’habitatge, el nostre model, passa sens dubte, per trencar el cercle viciós en el que part de la població, més aviat o més tard, és veu sovint foragitada del municipi, principalment la gent gran i el jovent.

Creiem en una política activa de l’habitatge d’accés públic, sobretot per a joves, i en la adaptació de la normativa per fer front a les necessitats reals de la vivenda per a cada família, impulsant, per exemple, la segregació o divisió d’un habitatge unifamiliar, sense augmentar el seu volum global.

Tenim la visió d’un centre urbà que esdevingui un veritable espai de relació ciutadana, adequat als vianants, considerant les activitats que s’hi podrien desenvolupar.

Una visió en la seva globalitat, no podem anar a trossos, hem de saber per on comencem i per on acabem, des de la visió general fins al detall.

Tant important és el centre com els barris, i en particular la seva relació, és a dir els seus enllaços. S’haurien d’incorporar en la concepció del model, aquestes arteries bàsiques, ja que sense elles, el model es descompon.

Proposem un model sostenible en el territori, socialment just, lliure i català, un model que és global, que necessita saber del tot per aproximar-se a les parts, un model que és basa en la sostenibilitat i en la cohesió social.

I tot això com s’ha de fer? amb Transparència i participació.

Proposarem la formació d’un nou Consell del Poble i diferents Consells sectorials necessaris per a garantir la participació de la ciutadania en el nou model, i establir els criteris que regiran en la pressa de decisions del govern municipal. Consells oberts i plurals, que representarien a tota la ciutadania. L’equip de govern seria l’encarregat de dur a terme les  propostes dels ciutadans.

També havíem pensat amb la formació d’un Consell de Barris, el Senat de barris, acabant així la relació particular de cada barri amb l’Ajuntament, i creant un nou espai de debat, el senat de barris.