Provinent de Barcelona, en Pere Marieges té 62 anys i és pare de família amb tres fills i 4 néts.
Arquitecte municipal d’aquest Ajuntament durant 10 anys, 1989-1998, va ser regidor d’Obres Públiques i Urbanisme la legislatura 2003-2007 formant part de l’equip de govern encapçalat per l’ exalcalde socialista Jordi Pousa, i cap de l’oposició representant Ametlla’t amb ERC la legislatura 2015-2019.
A les passades eleccions municipals va encapçalar la candidatura d’Ametlla’t, ja desvinculada d’ERC, i actualment és primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Obra Pública, Mobilitat i Transport, en virtut de la coalició de govern entre ERC, Ametlla’t i l’Ametlla en Comú Podem.

1.- Dotze anys després, torna a tenir responsabilitats de govern. Quina sensació té?

La sensació que tinc és com si de sobte hagués passat el temps potser massa ràpid Potser no s’ha fet tot el que un voldria haver fet i,  a voltes, em pregunto què fa que un s’emboliqui en aquestes històries. Ja de ben jove a l’institut o a la universitat, en una mena de lluita per millorar les coses, per a que siguin més justes, més bones, però sempre entenent el càrrec des d’una vessant puntual. És a dir, el que jo soc és arquitecte, i ara faig de polític.
També dir-te que després d’haver entrat a l’ajuntament el procés d’involució en l’estructura orgànica del consistori, des de la legislatura del 2003-2007, és prou lamentable.
S’han desfet els equips, s’ha individualitzat als treballadors. Ens hem trobat un equip professional desmotivat, menystingut. És una situació que estem enfrontant amb una resposta reconfortant i optimista, però les coses no s’arreglen de la nit al dia.
D’altra banda, un departament de la policia força preocupant. Vuit anys de desordre no es poden resoldre amb vuit mesos de govern. Ens ho ensumàvem, però tot aquest temps de desordre i trencament de l’escala jeràrquica no es poden arreglar immediatament. Malgrat tot, hi estem a sobre, és un objectiu principal per a Ametlla’t, i entenc que per a la resta dels grups de govern.
En aquest sentit, cal assenyalar un fet sorprenent en un municipi d’aquestes característiques: la por. Por front al departament que hauria de ser més proper a la ciutadania, por i incertesa a alçar la veu contra fets objectivament abusius. En definitiva, tenim molta feina a desenvolupar que, amb l’ajuda de tots, de ben segur es realitzarà. També cal recalcar, i ho vaig poder comprovar personalment, que hi ha persones dins d’aquest departament molt vàlides, bona gent, des dels comandaments fins als agents, però que amb una mala praxis d’alguns s’ha embrutat la imatge de tots. Posarem un punt i final a aquest desordre.     

“Ens trobem amb un departament de la policia força preocupant. Hi estem a sobre, és un objectiu per a Ametlla’t”

2.- El seu paper durant quatre anys com a cap de l’oposició creu que el pot ajudar en la tasca que ara desenvolupa?

Segur que sí. Han estat quatre anys de feina que ens vàrem prendre molt seriosament i amb molta il·lusió. El dia a dia a prop de la tasca de l’equip de govern ens va fer donar compte de la importància del canvi, de la seva necessitat. I això encara ens va encoratjar més.Penso també que en aquestes eleccions s’ha recollit la llavor sembrada en aquests quatre anys d’oposició. Ametlla’t i Esquerra Republicana vam obtenir uns bons resultats, que han permès que avui hi hagi un govern de canvi, juntament amb l’Ametlla en Comú Podem.
Amb aquests últims, amb en Jaume, es varen crear unes sinergies i complicitat en la tasca d’oposició que ens han quedat retornades en la tasca de govern actual.

3.- L’escissió d’Ametlla’t i ERC va generar certa controvèrsia, però finalment han format coalició de govern amb ERC i amb l’Ametlla en Comú Podem. Té bona salut aquest pacte de govern?

Fa fa quatre dies treballàvem a l’oposició amb els companys d’Esquerra que ara ja no hi son: la Muntsa en Marçal i la Silvia quan de sobte tot va canviar. Ja no érem necessaris, semblava que Ametlla’t s’havia acabat. I altre cop, de sobte, aquest grup de ciutadans, que més lluny d’altres banderes, considera que res s’ha acabat, al contrari. Aquesta adversitat l’ha fet més fort i més madur com a grup, ha recuperat de manera intacta els somnis i les il·lusions que el van forjar, i sense cap vergonya, es torna a presentar a les darreres eleccions.
En el pacte de govern es poden diferenciar dues vessants: la primera passa per la relació entre les persones, i en aquest sentit la salut de pacte és ferma. La segona vessant, passa per el compliment dels objectius entre les diferents forces polítiques, i, en aquest sentit la salut del pacte que avui entenc que és bona, vindrà consolidada per la capacitat de l’equip de govern d’assolir aquests objectius.
Cal entendre el grup d’Ametlla’t per entendre l’afany en el compliment dels seus objectius, i això a vegades és difícil. Ametlla’t, si bé té persones que exerceixen un cert lideratge, és un grup, una plataforma de ciutadans absolutament transversal, un grup de gent que, de manera desinteressada, no té cap més anhel en aquest àmbit municipal que millorar la vida dels seus veïns, de fer de l’Ametlla un model de municipi exemplar, un model de referència, un model de justícia social, de participació i de transparència.
D’aquesta manera cal llegir-lo, sense cap més interès i, en conseqüència, és del tot lògica l’exigència en els problemes que ens afecten a tots, els problemes de l’Ametlla del Vallès. Per aquestes raons es va presentar aquesta candidatura a les darreres eleccions municipals, designant uns candidats per obtenir els objectius establerts en el programa i el pacte de govern i sembla del tot raonable que, si els seus candidats no son capaços d’assolir-los, es pugui replantejar la seva situació.
Per tant, que vull dir en paraules clares, que hem vingut a canviar les coses, en nom i representació d’Ametlla’t, i que si no és així, es perd el sentit de la nostre representació, i en conseqüència, Ametlla’t queda legitimada a, i de manera independent a l’equip de govern, a dur a terme les accions i les lluites que consideri necessàries per la obtenció dels seus legítims objectius.

“Ens vam presentar per a millorar la vida dels veïns. Si no podem complir els nostres objectius és del tot raonable que puguem replantejar la nostra situació”

4.- Com s’ha trobat l’Ajuntament, i concretament les àrees de què vostè és responsable?

Bé, la visió general, l’he explicada abans, però en particular, l’àrea de la que en soc responsable, la secció tècnica, disposa d’un equip humà capaç i solvent. Tant sols ha calgut retornar-los la confiança que l’equip de govern, i parlo de manera generalitzada, els havia retirat. D’aquesta manera, s’ha trencat el menys teniment professional vers alguns tècnics i ens hem reorganitzat tal com si forméssim un despatx professional.
No penso que la tasca d’un regidor sigui la gestió del dia a dia, anar a canviar un llum o resoldre un panot mal col·locat. Per a això tenim o hauríem de disposar d’un equip tècnic suficient, que de manera independent resolgui aquests problemes quotidians. La tasca del regidor és organitzar aquest equip, fer-lo fort i capaç, assumir-ne la seva responsabilitat, defensar-lo i respectar-lo, i tocar-li el crostó quan sigui necessari. Més lluny del dia a dia, de la quotidianitat, la tasca del regidor és l’Ametlla del futur, l’Ametlla que ha de venir, el nostre llegat. Podem dir que l’ urbanisme estableix aquest llegat, el model de poble del futur, i  l’obra pública desenvolupa aquest model. Alhora, no podem oblidar el manteniment del patrimoni municipal, absolutament descuidat en l’actualitat. Uurbanisme: la redacció del nou pla general d’ordenació que ens definirà el model de l’Ametlla en els anys venidors; i l’obra pública desenvolupant l’espai urbà i la construcció de nous equipaments.
Aquí rau la veritable tasca del regidor. La feina tècnica i de gestió cal dipositar-la en els professionals i la direcció i el model en els polítics, en definitiva, a la ciutadania. A modus d’exemple, la nau la mouen els remers, però al timó la ciutadania.

5.- Una de les seves prioritats abans d’assumir el càrrec era repensar el Pla Parcial de Can Draper impedint la construcció d’un supermercat a l’entrada del poble. Al desembre es varen suspendre les llicències d’obra. És un primer pas?

Efectivament, la nostra prioritat, la d’Ametlla’t, passava per la reordenació del pla parcial de Can Draper i alhora dirimir si era raonable la col·locació d’una gran superfície comercial. Ametlla’t, el meu grup, considera que no és el lloc idoni, però malgrat tot, i a raó d’una certa ètica institucional, hem endegat un estudi arquitectònic de les possibles opcions a desenvolupar, tenint en compte tots els extrems, des de la relació entre els diferents teixits existents fins a possibles consideracions sobre la introducció de l´ús comercial en el sector, el propi paisatge urbà i l’impacte en l’entorn actual.
Aquest estudi s’ha realitzat en l’ entretemps necessari per a poder fer la suspensió de llicències en l’àmbit proposat, ja que l’anterior govern, dies abans de la constitució del nou plenari, va concedir llicències i certificats urbanístics en l’àmbit afectat, reduint d’aquesta manera la zona de la suspensió.
Avui tenim els estudis realitzats i el govern ha de prendre una resolució de manera immediata que es portarà al ple municipal per a la seva votació. Hem parlat amb  els principals  agents afectats, sent transparents en tot el procés, però qualsevol decisió que es prengui haurà de ser coherent amb el pla de mobilitat que també hem endegat. No podem saturar la rotonda d’accés a l’Ametlla.
Un cop presa la decisió de govern, endegarem la modificació urbanística, és a dir, el document que determinarà les regles de joc que corresponguin. Cridarem a l’oposició i als equips de regidoria per a la seva participació, per després cridar a tota la ciutadania per posar a debat la determinació del govern, és a dir, el procés de participació ciutadana que tant hem reclamat.
Soc molt optimista, doncs les conclusions de l’estudi arquitectònic plantegen una nova volumetria més amable i transparent que determina la tipologia d’habitatge alternatiu de superfície més reduïda front a l’habitatge aïllat. És una bona opció per a gent jove i gent gran, que juntament amb l’habitatge protegit, trencarà el cercle viciós que foragita aquests grups de població del nostre municipi, impedint així el seu arrelament, necessari per a qualsevol nucli urbà.
Aquest és el nostre model de municipi. Un equilibri entre les dues tipologies d’habitatge,  però alhora protegint el nostre patrimoni residencial. Volem un model més sostenible, un model quasi bé obligat, atenent a una consideració més respectuosa amb el nostre entorn i amb el nostre planeta.
Tenim un any de termini, però sincerament, i veient la tasca realitzada, penso que ho tindrem abans.

“La nostra prioritat passava per reordenar el sector de Can Draper i dirimir si era raonable la col·locació d’una gran superfície comercial. Ametlla’t creu que no és el lloc idoni”

6.- L’Ametlla del Vallès és un poble dispers, amb molt barris amb les seves pròpies demandes i molts quilòmetres de carrers per mantenir. Hi ha algun pla a curt, mig o llarg termini d’intervenció als barris?

A hores d’ara no hi ha cap pla específic per la intervenció en cap dels barris, però sí que et diré que ja s’està treballant en la elaboració d’un pla de manteniment dels mateixos. Tenim la convicció, quasi bé la certesa, de que cal aquest pla, més lluny del manteniment. Uun pla de renovació de l’espai urbà de tots els barris, buscant la seva particularitat, convidant a totes els sectors implicats, per a arribar al model de municipi que volem. Ho volem fer, i ho podem fer. No serà una tasca a curt termini, ni d’una sola legislatura,  però és farà: els enllaços amb el nucli urbà, les infraestructures, els espais públics… Sens dubte, cal posar fil a l’agulla i una bona idea seria començar per la formació del Senat de Barris, un espai on el debat es realitzi amb una perspectiva global de tots, més enllà de la del propi barri.
Aquesta legislatura és un temps per a sanejar econòmicament aquest ajuntament. Així doncs, cal aprofitar i planejar, dibuixar,  i quan vinguin temps millors hem d’estar preparats per a executar.

7.- Al debat electoral es va comentar reparació del clavegueram.

Sens dubte, és aquesta una tasca obligada, d’un import econòmic elevat i gens agraïda, però és la infraestructura primigènia de qualsevol nucli de població.
Cal actuar sobre la xarxa de clavegueram, per raons medi ambientals, per raons sanitàries i per raons de salubritat. Sense discussió, cal actuar.

8.- S’ha mostrat crític amb la remodelació del P. De M. Lluïsa i amb la construcció de la coberta exterior del pavelló.

Bé, sobre el parc de Maria Lluïsa som molt crítics sobre la seva prioritat. Ja en vam deixar constància en la tasca d’oposició i, m’agradi més o menys el projecte i el resultat d’aquest parc, no considerem que aquesta actuació fos prioritària. Però bé ja la tenim, i haurem de gaudir de la mateixa. Respecte als jocs d’aigua que ens han costat un ull de la cara (fonts, dipòsit soterrat, hidràulica, etc) sí que sóc molt crític, ja que és del tot insostenible. No som a Barcelona, en un nucli urbà dens i sense espais d’aigua. Som en un poble de secà, amb dues piscines municipals. No calia, i em consta que el govern havia estat assessorat en aquest sentit des de la oposició i des dels tècnics i constructors de la pròpia obra, però cadascú té el seu estil.
També soc molt crític amb el bunyol de coberta de la pista poliesportiva que hi havia al pavelló. Un bunyol, un veritable bunyol, sense cap respecte ni al propi pavelló existent ni als habitatges veïns.
Entenc la necessitat esportiva, però cal fer les preguntes correctes per obtenir les respostes correctes. Necessitem més espai esportiu, és evident que aquesta necessitat no es pot negar, però és que tenim l’espai necessari per la construcció d’un nou pavelló, un espai més adient, just al costat de la piscina coberta per tal de configurar un complex esportiu més potent. Ja sé que la inversió és diferent, però es podia haver projectat en fases, realitzant una coberta i una pista que en el futur esdevingués un nou pavelló.
Però ens hem carregat, des d’un punt de vista estètic, de paisatge, la zona esportiva de la mina, i a més amb sobrecostos de fonamentació ja que ens trobem en un terreny de riera. Però sobre tot afectant un edifici singular des d’un punt de vista arquitectònic. Un edifici que representa la transició d’una arquitectura esportiva que es realitzava amb una tipologia industrial a una arquitectura que dignifica l’ús esportiu, una arquitectura singular que cal protegir, ja que si no som capaços de ser sensibles amb aquestes consideracions no som dignes del llegat arquitectònic que hem rebut en aquest poble: masies, modernisme, moviment modern, etc.
Un edifici, en definitiva, que representa i dignifica l’arquitectura catalana. Un edifici seleccionat pels premis FAD d’arquitectura, que forma part d’un grup de tres edificis projectats i construïts pels arquitectes Canosa i Ferrater, a l’Ametlla, a Torroella de Montgrí i a Ciutadella de Menorca. La construcció d’aquesta coberta és una plantofada al nostre pavelló. Hi havia altres opcions i ho vàrem dir al ple quan estàvem a la oposició, sense resposta.

“Ens hem carregat un edifici que dignificava l’arquitectura esportiva catalana. Si no som sensibles amb aquests temes, no som dignes del llegat arquitectònic que hem rebut en aquest poble: masies, modernisme, moviment modern…”

9.- Vostè sempre ha fet bandera d’un model de poble que no “foragiti” la gent jove ni la gent gran, apostant per una densificació i, també, per la promoció d’habitatges de protecció oficial.

Bé, no és que sigui la meva bandera, és a part d’una realitat objectiva, una de les prioritats del meu grup és trencar, com ja he dit abans, el cercle viciós que foragita aquests sectors de població del nostre municipi, impedint així el seu arrelament. Amb la promoció d’habitatges de protecció oficial aconseguim molts objectius. En primer lloc, donar resposta a una tipologia d’habitatge més reduït i més econòmic, que doni resposta a l’accés a l’habitatge de la gent jove, oferta que en l’actualitat no existeix en el nostre municipi. En segon lloc, donar resposta a la gent gran per l’accés a l’habitatge d’una tipologia més adequada a la seva necessitat, més accessible, més proper al centre urbà. I en tercer lloc, incidim directament en el mercat de l’habitatge del municipi, ajudant a millorar una oferta econòmica més assequible.
Dit això, caldria entrar en les diferents modalitats per la seva construcció, però és un tema prou específic i extens per aquesta entrevista.
Al nostre parer, l’habitatge protegit hauria de ser sempre de lloguer. A més, tenim la previsió d’actuacions en el sector del pla especial del carrer Granollers, i en el sector de Can Draper, en els quals tenim el sòl preparat per a la seva construcció. Simultàniament, volem recuperar els habitatges del Maset Nou, que malauradament es troben en mans alienes a aquest ajuntament. Cal tant la seva recuperació com la seva rehabilitació energètica.
Pel que fa al nou POUM, ja hem començat buscant les ajudes necessàries per a la seva redacció i la nostra intenció era enllestir-lo en aquesta legislatura, però quan ho dic en l’àmbit d’altres administracions com la Diputació, que ens finançarà, es posen a riure.
A més, tenim clar que caldrà introduir un enfocament des de la perspectiva de gènere en el desenvolupament d’aquest pla.
El nostre avantatge és que tenim clars els objectius a assolir, els criteris que han de regir la seva redacció, que ja és molt. Criteris que han de consolidar l’Ametlla del futur, des d’un punt de vista urbanístic i urbà, sent la sostenibilitat l’equilibri amb el nostre entorn el seu principi fonamental.
En particular, caldrà acariciar i retocar les actuacions de densificació previstes en el programa d’actuació municipal. I en particular la possibilitat de fer més sostenible el parc d’habitatges actual, amb la possibilitat de dividir habitatges existents de gran superfície amb l’objectiu d’introduir al mercat de l’habitatge una altra oferta que hauria d’afectar directament la oferta econòmica actual. Caldrà mesurar aquestes actuacions, amb bisturí, ja que també és l’objectiu d’aquest nou pla garantir el respecte amb el paisatge urbà existent, que ens agrada, però que no és prou sostenible.
També, i com a objectius principals aquest pla haurà de confeccionar el nou mapa dels equipaments municipals: esportius, culturals, etc, i en particular buscar l’emplaçament per la col·locació del centre cívic de l’Ametlla, així com també del seu auditori municipal.

“Tenim clar que caldrà introduir la perspectiva de gènere en el desenvolupament del POUM”

10.- La mobilitat i el transport són uns dels principals reptes del poble. Com ho aborda?

Ho abordem de manera transversal amb el desenvolupament urbanístic. Sense una bona mobilitat que haurà de tenir en compte les circumstàncies actuals de canvi climàtic, sense un transport que ens connecti el centre urbà amb els barris perifèrics, el desenvolupament urbanístic no és sostenible.
Comencem de nou en aquesta regidoria i entre els primers objectius figura la redacció d’un estudi de mobilitat, molt necessari, així com un pla de transport, però som els que som i disposem del recursos que tenim. Pas a pas.

11.- Un altre projecte: la Via Verda amb La Garriga

Hem endegat aquest projecte juntament amb el govern de La Garriga, en concret amb la Neus, regidora de territori. Volem recuperar l’antic enllaç entre ambdós municipis, a manera de passeig, de passeig amable i per a vianants.
En aquest sentit dir-te, dir-vos, que ja s’han produït ja trobades amb la Regidora d’Urbanisme i Via Pública de l’Ajuntament de La Garriga, amb la qual compartim la iniciativa en un clima de total acord. També s’han realitzat trobades amb els responsables de carreteres de la Diputació de Barcelona, administració titular d’aquesta via de comunicació. Totes elles amb un únic propòsit: la construcció d’una Via Verda entre els dos municipis. Les expectatives són excel·lents, la predisposició de col·laboració i finançament de la Diputació de Barcelona és prou bona. És més, s’emmarca perfectament en els seus programes d’actuació, i a hores d’ara resten a l’espera d’una reunió dels regidors amb el Diputat corresponent. Falta però, negociar amb els tècnics i responsables polítics de la Generalitat de Catalunya el tram paral·lel a la C17 que és de la seva titularitat.