Select Page

Agnès Martínez i Roncero (Barcelona, 1973) està casada, viu a l’Ametlla del Vallès des de l’any 2006, i és mare d’un nen de 5 anys. Llicenciada en Investigació i Tècniques de Mercat i Diplomada en Estadística, ha treballat a l’empresa privada en l’àmbit comptable i fa 12 anys que treballa en el sector públic. Concretament ha treballat a vàries intervencions en departaments de la Generalitat de Catalunya i actualment ésresponsable d’àrea a l’Oficina de Control Intern, Riscos i Responsabilitat Social de la Universitat de Barcelona (UB), feina que compatibilitza amb la seva tasca de regidora d’Ametlla’t amb ERC a l’oposició.

Quan comença la seva vinculació amb l’Ametlla del Vallès?
Fa uns 20 anys que conec l’Ametlla del Vallès. Era un poble que m’agradava molt, em desprenia una sensació de calma i serenor molt gran, i al 2006 vam decidir traslladar-nos-hi. Encara que em considerava molt “urbana”, sempre ho havia dit, el poble m’ha fet canviar en aquest sentit. El concepte de poble m’ha calat molt a dins, estic encantada de viure a l’Ametlla.

Quines virtuts i quins defectes creu que té el nostre poble?
Quan penso en virtuts i defectes puc entrar en contradicció. M’explico: una de les virtuts de l’Ametlla és la seva tranquil·litat i, alhora, crec que al poble li manca més activitat. És a dir, pot seguir sent un poble tranquil i fer que la tranquil·litat no es transformi en defecte. Hauríem d’intentar fer que el poble sigui una mica més actiu, més viu pel comerç, pels joves, etc. Les grans virtuts de l’Ametlla són la tranquil·litat i un entorn privilegiat, i els defectes que destacaria és el transport públic, manca una revitalització del centre urbà i de participació ciutadana.

Vostè va ser la número 2 de la candidatura d’Ametlla’t amb ERC a les passades eleccions municipals. És aquesta la seva primera experiència en política?
Sí, i mai m’ho havia plantejat. Però la política local és diferent, és més propera, t’estimes el poble i tens l’oportunitat de treballar per ell. Millorar-lo, canviar allò que reclamen els nostres veïns, escoltar, estimular-lo, en definitiva, fer poble.

Què la va empènyer a involucrar-se en aquest projecte?
Estem en un moment pel nostre país molt important. La política local és bàsica per culminar el Procés i calen polítics que no s’arronsin i que transmetin al poble la confiança necessària i, sobretot, que els protegeixin. Aquest pensament em va engrescar, i la meva experiència en l’àmbit públic en temes econòmics, i la meva entrega per a culminar i participar del Procés em va fer veure que havia d’acceptar la proposta. No tinc por i en canvi m’envolta una il·lusió màxima per a construir un nou país. A més, si sumem el nostre candidat, en Pere Marieges, no hi havia dubte, m’havia d’involucrar. El Pere és especial, sensible i honest, estima el poble i té en ment un canvi de model de poble que engresca.

I com valora l’experiència? Què destacaria de la feina feta pel seu grup des de l’oposició?
Positiva. M’ha fet veure que hi ha molt per canviar. La feina des de l’oposició, fins ara, ha estat molt decebedora. Dones idees, aportes la teva experiència i coneixements i, lamentablement i incomprensible, ningú t’escolta. Cal canviar la forma d’entendre la política. No tot allò que diu i que proposa el teu adversari polític s’ha de rebutjar per sistema. Hem de madurar molt en aquest sentit. Fins ara destacaria la contundència de les nostres propostes i la forma d’argumentar-les. Sempre motivem les nostres intervencions. La motivació per a nosaltres és un pilar bàsic. Cal dir sempre el per què de les decisions.

Quines expectarives té com a regidora, com planteja la seva feina?
Sempre, des de que vaig acceptar ser a les llistes, per sobre de tot treballar pel poble i millorar-lo. Des de l’oposició i amb aquesta majoria creada de govern, que passa el rodet sistemàticament, la meva expectativa és seguir aportant idees i exercir amb fermesa la nostra tasca de fiscalització del govern.

Com es concreta el que pot aportar?
La meva experiència en l’àmbit públic. Moltes vegades, i en el nostre poble no és una excepció, es prenen decisions en matèria de contractació pública que comporten importants conseqüències econòmiques. Crec que puc dir que estem aportant una cultura del rigor en la gestió dels diners públics i en la necessitat d’explicar i de motivar tot el que es fa.

Com valora la feina feta per l’actual equip de govern?
M’ha decebut, sobretot pensant que ja portaven quatre anys gestionant els recursos del poble. A més, amb el que he experimentat com a regidora, tinc una sensació d’opacitat important per part de l’actual equip. De fet, la motivació dels seus actes és una absència que als Plens es percep perfectament, ho resolen tot aixecant el dit i aprovant per majoria.

Actualment vostè pateix un problema de salut. Ens en vol dir alguna cosa?
Sí, de fet, necessito explicar-ho als meus veïns. Al novembre del 2015 em van diagnosticar Esclerosi Lateral Primària (ELP), una malaltia neurodegenerativa que afecta a les neurones motores. És una malal?a que es pot transformar en Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), no és el cas encara, però són cosines germanes. La ELP afecta la musculatura deixant-la rígida i, per tant, també a la mobilitat, però la musculatura facial no se n’escapa i parlo molt lentament i a vegades segons quines paraules em costen. Actualment m’ajudo d’un caminador per moure’m i llargues distàncies les faig amb una cadira de rodes elèctrica. A nivell cognitiu es?c com sempre, continuo treballant a la UB i com a regidora. L’Stephen Hawking (astrofísic, malalt de ELA) diu que “les persones tranquil·les i silencioses són les que tenen les ments més fortes i sorolloses”, i sento que és així, la meva ment no para, i això és bo.

Com ho afronta?
No puc negar que em va costar molt acceptar la malaltia i les conseqüències que té, ja que no dóna treva i avança molt ràpid. Tiro endavant i no miro enrere, intento ser forta. El que més m’està costant és que crec que els altres no acaben d’entendre la malaltia i se senten més incòmodes ells amb mi que jo mateixa amb les limitacions que tinc. Els meus companys d’Ametlla’t amb ERC, en canvi, em transmeten un recolzament enorme, saben que la meva ment segueix activa, i quan preparo una intervenció pel Ple la llegeixen ells en el meu nom, no tenen cap prejudici, no els incomoda la meva discapacitat física, ans al contrari, m’ajuden a afrontar la malaltia amb coratge.

Vostè s’ha involucrat des d’un primer moment en l’anomenat “Procés”. Sense anar més lluny, va ser voluntària al 9N i coordinadora de procés al poble…
Sí, el 9N va ser apassionant. Aquí al poble va anar tot molt bé gràcies a la il·lusió dels veïns, el coordinador de local, els gestors de les meses, els membres de les meses i tots els voluntaris. La implicació va ser màxima. Això ens ha de fer veure que units podem aconseguir-ho tot, no podem oblidar-ho mai.

Com somnia l’Ametlla del futur?
La somio dins d’un nou país, socialment més justa, més sostenible, amb més participació ciutadana i amb un nucli urbà revitalitzat però mantenint la tranquil·litat i l’entorn que ens fa tan especials com a poble.